FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
botiga, d'una secció. Pis més baix d'una casa just abans del que s'anomena primer o, si hi ha entresol, el que, pujant, ve després de l'entresol. Flautat 1 . Capital d'una obligació, d'un deute o cens. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és en molt petit nombre. Els casos de guarició són rars. Molt poc freqüent. Ve rares vegades. Amb rares excepcions. No gens comú, extraordinari. Un exemplar rar. És rar que no hagi vingut encara. Que actua d'una manera anòmala, fora d'allò que hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fondejar (la nau). Clavar l'àncora al fons de l'aigua. Ancoraren a mitja llegua de la costa. ancorar a peu d'oca Tirar tres àncores, l'una a estribord, l'altra a babord i una altra cap a la part d'on ve el vent. Fixar a terra o en una estructura (una peça, una màquina, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aclarint-ne la pasta. Tenir en compte fins el més petit detall (en un afer). No deixar escapar res en la recerca (d'una cosa). Procurar la major exactitud en la fixació (d'un valor). No cal que ho aprimis tant: no ve d'un duro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
patologia). La setmana que ve operem l'àvia de cataractes. La futbolista s'ha d'operar del menisc. Enguany m'operaré la miopia. Fer una operació o operacions. Hem anat a l'hospital a veure el doctor, però ja no hi opera. Empreses que operen amb bancs internacionals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir en matrimoni. Els ha casats el rector de Sant Jaume. Ens casarà l'alcalde de la vila. Unir-se en matrimoni. El meu nebot es casa amb la noia gran del Pere. Són promesos i es casaran el mes que ve. S'han casat sense fer-ho saber a ningú. Lliurar-se amb molt d'afecte o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'acord amb una norma establerta, que no se'n desvia. Les despeses normals. Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural. El cicle normal de les estacions: l'hivern segueix la tardor i aquesta ve després de l'estiu. Que és conforme al tipus més freqüent, com d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, afer, etc. Això pren un tomb que no m'agrada. Donar un altre tomb a la frase. venir a tomb Venir a propòsit. No ve a tomb, ara, retreure aquestes coses. Passejada curta tornant al punt de partida. Cada vespre sortim a fer un tomb. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part inferior de l'obertura d'una porta, especialment la d'entrada d'una casa, formada per una fusta o una pedra travessera que ve a un nivell més alt que el sòl exterior. Un peu al llindar de la porta, no s'atrevia a entrar. Estar algú al llindar de la vellesa. Llinda 1 1 [...]
